raig perspectiu
raig perspectiu
Fotogrametria
- ca raig perspectiu, n m
- es rayo perspectivo
- en perspective ray
Fotogrametria
Definició
Raig que uneix el centre de projecció i un punt objecte.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
raig principal
raig principal
Fotogrametria
- ca raig principal, n m
- es rayo principal
- en chief ray
- en principal ray
Fotogrametria
Definició
Raig que segueix la direcció de l'eix òptic d'una lent i que, en travessar-la, no canvia de direcció, a diferència dels altres raigs, que són desviats de la seva trajectòria.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
raig sagital
raig sagital
Fotogrametria
- ca raig sagital, n m
- es rayo sagital
- en sagittal ray
- en transverse ray
Fotogrametria
Definició
Raig contingut en un pla perpendicular al pla meridional d'una lent.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
raigs gamma
raigs gamma
Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca raigs gamma, n m pl
- ca gamma, n m pl sin. compl.
- es rayos gamma
- en gamma rays
- sbl γ
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definició
Regió de l'espectre electromagnètic de longitud d'ona molt curta, inferior a 0.01 nm.
S'origina generalment per elements radioactius o bé en fenòmens astrofísics d'alta energia (com explosions de supernoves o nuclis de galàxies actives). A causa de l'elevada energia que posseeixen, els raigs gamma constitueixen un tipus de radiació ionitzant capaç de penetrar en la matèria.
S'origina generalment per elements radioactius o bé en fenòmens astrofísics d'alta energia (com explosions de supernoves o nuclis de galàxies actives). A causa de l'elevada energia que posseeixen, els raigs gamma constitueixen un tipus de radiació ionitzant capaç de penetrar en la matèria.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
raigs X
raigs X
Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca raigs X, n m pl
- ca X 2, n m pl sin. compl.
- es rayos X
- en X-rays
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definició
Regió de l'espectre electromagnètic de longituds d'ona entre 0.01-10 nm, compresa entre les regions dels raigs gamma i l'UV.
El seu descobridor, Wilhelm Conrad Röntgen, els va anomenar raigs incògnita, o raigs X, perquè no sabia què eren ni com eren provocats. A causa de la seva elevada energia, els raigs X constitueixen un tipus de radiació ionitzant capaç de penetrar en la matèria.
Un dels sensors que treballen en aquesta subregió espectral és l'EUVIP de l'ARGOS.
El seu descobridor, Wilhelm Conrad Röntgen, els va anomenar raigs incògnita, o raigs X, perquè no sabia què eren ni com eren provocats. A causa de la seva elevada energia, els raigs X constitueixen un tipus de radiació ionitzant capaç de penetrar en la matèria.
Un dels sensors que treballen en aquesta subregió espectral és l'EUVIP de l'ARGOS.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
raigs X
raigs X
Fotogrametria
- ca raigs X, n m pl
- es rayos X
- en X ray
Fotogrametria
Definició
Regió de l'espectre electromagnètic amb longituds d'ona compreses entre 0,1 nm i 0,001 µm.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
RALCam1
RALCam1
Teledetecció > Sensors
- ca RALCam1, n m
Teledetecció > Sensors
Definició
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit TopSat.
Permet obtenir imatges pancromàtiques [420,730 nm] i multiespectrals en les regions espectrals del VIS [420,550 nm; 550,630 nm] i del VIS-IRp [580,730 nm], en 4 bandes amb una resolució espacial al nadir de 2.8 m a la banda pancromàtica i de 5.6 m a les multiespectrals. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 25 km (dallada).
El satèl·lit presenta capacitat d'apuntament, cosa que permet un temps de revisita de 3 dies.
Permet obtenir imatges pancromàtiques [420,730 nm] i multiespectrals en les regions espectrals del VIS [420,550 nm; 550,630 nm] i del VIS-IRp [580,730 nm], en 4 bandes amb una resolució espacial al nadir de 2.8 m a la banda pancromàtica i de 5.6 m a les multiespectrals. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 25 km (dallada).
El satèl·lit presenta capacitat d'apuntament, cosa que permet un temps de revisita de 3 dies.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
rang
rang
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística
- ca rang, n m
- es rango
- en rank
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística
Definició
Número d'ordre assignat a cada valor d'una variable d'acord amb un determinat criteri d'ordenació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
rang
rang
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística
- ca amplitud, n f
- ca rang, n m sin. compl.
- es amplitud
- en range
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística
Definició
Diferència entre els valors mínim i màxim absoluts d'una variable.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
rang d'adreces
rang d'adreces
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
- ca rang d'adreces, n m
- es rango de direcciones
- en address range
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
Definició
Conjunt d'adreces d'un carrer compreses entre una adreça inicial i una adreça final, associat a un element lineal que representa un tram de carrer, que es fa servir com a referència en geocodificació.
Nota
- Generalment, cal associar dos rangs d'adreces a cada tram de carrer, un per a cada costat. El rang d'adreces de cada costat se sol expressar per mitjà de dos atributs: el número de portal de l'adreça inicial i el número de portal de l'adreça final.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
