La terminologia de les TIC

Web, spam, cookie, online, selfie, smartphone, tweet....  Què fem quan en una conversa o en un text d'especialitat en català ens convé esmentar termes tecnològics com aquests?  

 

núvol termes TIC

 

Davant d’un anglicisme, els criteris del TERMCAT per al tractament de manlleus i calcs en terminologia assenyalen tres camins possibles. En primer lloc, es pot adoptar tal com és en la llengua d’origen (el català ho ha fet en casos com web o blog). En segon lloc, es pot adaptar només la grafia, la manera d’escriure’l (seria el cas de màrqueting, xat o bàner). I el tercer camí és buscar-li una alternativa en la llengua pròpia, que pot ser simplement un calc o traducció literal (gestor de comunitats/community manager, telèfon intel·ligent/smartphone, galeta/cookie) o, en un pas més, una forma de creació pròpia (compromís/engagement, autofoto/selfie, piulada/tuit).

Tots els mecanismes són vàlids i l’èxit rau a trobar un equilibri entre ells. Hi ha casos en què l’adopció del manlleu és l’única via factible, però convé fomentar que hi hagi força alternatives pròpies perquè evita que s’ompli excessivament de paraules alienes un sistema lingüístic, i es reforça la idea que el català és una llengua vàlida per a tots els contextos.

Tanmateix l'ús d'anglicismes es fa difícil d'erradicar en alguns contextos, i diverses circumstàncies ens donen la clau per entendre-ho: una suposada precisió del discurs (es pensa que la forma en anglès és la més pura i la que designa específicament el que es vol dir), una voluntat de distinció cultural, més sintetisme i flexibilitat de l'anglès en la creació de paraules que les llengües romàniques, més avantatges competitius en el posicionament web de les formes angleses...

Al costat de la voluntat individual dels parlants, els usos lingüístics en les empreses i organitzacions del sector tecnològic han de fer difícils equilibris entre la potent influència del món anglosaxó, la innovació denominativa de nous productes i serveis, i la voluntat de les marques de distingir-se per mitjà de noms únics i de nou encuny. En aquest panorama, el camí dels termes catalans per fer-se un lloc i guanyar visibilitat és complicat, però té la recompensa de fer més entenedora la comunicació amb els interlocutors autòctons, i de contribuir a teixir el coneixement més avançat en la llengua pròpia.

El TERMCAT s’ocupa de recollir i fixar aquests termes i valora tots els arguments lingüístics i sociolingüístics que intervenen  en la presa de decisions sobre les formes catalans pròpies, amb el repte de difondre aquestes formes per procurar-los el màxim ús.