radiòmetre de mà
radiòmetre de mà
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radiòmetre de mà, n m
- es radiómetro de mano
- en hand-held radiometer
- en handheld radiometer sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Radiòmetre, de camp o de laboratori, que és prou compacte i lleuger per a ser utilitzat amb una sola mà.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radiòmetre de microones
radiòmetre de microones
Fotogrametria
- ca radiòmetre de microones, n m
- es radiómetro de microondas
- en microwave radiometer
Fotogrametria
Definició
Radiòmetre que mesura la radiació emesa o reflectida per una superfície o un objecte en la regió de les microones.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
radiòmetre de microones
radiòmetre de microones
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radiòmetre de microones, n m
- ca sensor passiu de microones, n m sin. compl.
- es radiómetro de microondas
- es sensor pasivo de microondas sin. compl.
- en microwave radiometer
- en passive microwave sensor sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Sensor passiu que mesura l'emissió tèrmica dels objectes en l'interval de l'espectre corresponent a longituds d'ona mil·limètriques, normalment de freqüències entre 6.8 i 90 GHz.
Tanmateix, hi ha algunes excepcions, com el MIRAS de l'SMOS, que treballa a una freqüència d'1.41 GHz, o l'AMSU-B a bord d'alguns NOAA, que treballa a una freqüència de 183.3 GHz. Aquesta emissió està relacionada amb la temperatura física i les propietats elèctriques de la superfície observada, sense que hi hagi afectació significativa per la situació atmosfèrica ni per les condicions d'il·luminació solar.
Els radiòmetres de microones són relativament poc utilitzats en teledetecció d'un cert detall territorial, ja que l'exitància dels objectes és difícilment perceptible en aquesta banda. No obstant això, s'han utilitzat, sobre la base de resolucions espacials molt generals (diversos km), per a cartografiar grans capes de gel, estimar les condicions d'humitat en el sòl i la vegetació, etc., gairebé sempre amb una observació molt àmplia, cosa que permet estudis globals amb molt bona resolució temporal.
El radiòmetre de microones està compost per un receptor direccional de les microones i un detector, i no conté transmissor (a diferència dels radars) com a sensor passiu que és. A més, per a reduir el soroll de les mesures, habitualment opera en un interval de freqüències més ampli que els sensors de radar.
En general, els radiòmetres de microones estan caracteritzats per una baixa resolució espacial, la qual depèn de l'abast, de la longitud d'ona de la radiació, de l'obertura de l'antena i de la relació senyal-soroll. La majoria utilitzen antenes d'obertura real. Tanmateix, els interferòmetres passius, que també són radiòmetres de microones, utilitzen antenes d'obertura sintètica. Alguns radiòmetres de microones d'obertura real són l'SSMR a bord del Nimbus-7 i del SeaSat, l'SSM/I d'alguns DMSP i el TMI del TRMM, i són exemples d'interferòmetres passius el MIRAS de l'SMOS i l'Aquarius del SAC-D.
Tanmateix, hi ha algunes excepcions, com el MIRAS de l'SMOS, que treballa a una freqüència d'1.41 GHz, o l'AMSU-B a bord d'alguns NOAA, que treballa a una freqüència de 183.3 GHz. Aquesta emissió està relacionada amb la temperatura física i les propietats elèctriques de la superfície observada, sense que hi hagi afectació significativa per la situació atmosfèrica ni per les condicions d'il·luminació solar.
Els radiòmetres de microones són relativament poc utilitzats en teledetecció d'un cert detall territorial, ja que l'exitància dels objectes és difícilment perceptible en aquesta banda. No obstant això, s'han utilitzat, sobre la base de resolucions espacials molt generals (diversos km), per a cartografiar grans capes de gel, estimar les condicions d'humitat en el sòl i la vegetació, etc., gairebé sempre amb una observació molt àmplia, cosa que permet estudis globals amb molt bona resolució temporal.
El radiòmetre de microones està compost per un receptor direccional de les microones i un detector, i no conté transmissor (a diferència dels radars) com a sensor passiu que és. A més, per a reduir el soroll de les mesures, habitualment opera en un interval de freqüències més ampli que els sensors de radar.
En general, els radiòmetres de microones estan caracteritzats per una baixa resolució espacial, la qual depèn de l'abast, de la longitud d'ona de la radiació, de l'obertura de l'antena i de la relació senyal-soroll. La majoria utilitzen antenes d'obertura real. Tanmateix, els interferòmetres passius, que també són radiòmetres de microones, utilitzen antenes d'obertura sintètica. Alguns radiòmetres de microones d'obertura real són l'SSMR a bord del Nimbus-7 i del SeaSat, l'SSM/I d'alguns DMSP i el TMI del TRMM, i són exemples d'interferòmetres passius el MIRAS de l'SMOS i l'Aquarius del SAC-D.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radiòmetre de microones
radiòmetre de microones
Cartografia > Teledetecció
- ca radiòmetre de microones, n m
- es radiómetro de microondas
- fr radiomètre à micro-ondes
- it radiometro di microonde
- en microwave radiometer
- de Mikrowellensradiometer
Cartografia > Teledetecció
Definició
Sensor remot que capta energia electromagnètica de longituds d'ona compreses entre 1 mm i 1 m.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
radiòmetre multiespectral
radiòmetre multiespectral
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca espectròmetre, n m
- ca radiòmetre multiespectral, n m sin. compl.
- es espectrómetro
- es radiómetro multiespectral sin. compl.
- en spectrometer
- en multispectral radiometer sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Radiòmetre capaç de mesurar la radiància corresponent a diferents longituds d'ona de l'espectre d'una radiació electromagnètica.
L'espectròmetre es basa en la descomposició de la radiació en components pràcticament monocromàtics mitjançant elements dispersors com prismes, xarxes de difracció, etc. La majoria d'espectròmetres usats en plataformes de teledetecció són, de fet, espectrògrafs.
Vegeu espectroradiòmetre i espectrògraf.
L'espectròmetre es basa en la descomposició de la radiació en components pràcticament monocromàtics mitjançant elements dispersors com prismes, xarxes de difracció, etc. La majoria d'espectròmetres usats en plataformes de teledetecció són, de fet, espectrògrafs.
Vegeu espectroradiòmetre i espectrògraf.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radiòmetre tèrmic
radiòmetre tèrmic
Fotogrametria
- ca radiòmetre tèrmic, n m
- es radiómetro térmico
- en thermal radiometer
Fotogrametria
Definició
Radiòmetre que mesura la radiació emesa per una superfície o un objecte en la banda de l'infraroig tèrmic, particularment entre 8 i 14 µm.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
radiometria
radiometria
Fotogrametria
- ca radiometria, n f
- es radiometría
- en radiometry
Fotogrametria
Definició
Part de la física que s'ocupa de la mesura de la radiació electromagnètica.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
radiometria
radiometria
Teledetecció > Radiometria
- ca radiometria, n f
- es radiometría
- en radiometry
Teledetecció > Radiometria
Definició
Ciència i tecnologia que s'ocupa de la mesura de la radiació amb radiòmetres.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radiometria de camp
radiometria de camp
Teledetecció > Radiometria
- ca radiometria de camp, n f
- es radiometría de campo
- en field radiometry
Teledetecció > Radiometria
Definició
Radiometria basada en la mesura de camp de la radiació mitjançant radiòmetres de mà o radiòmetres de camp.
Quan l'objectiu és comparar les dades obtingudes al camp amb les obtingudes remotament amb sensors embarcats en plataformes aèries o espacials (per exemple, per a efectuar correccions radiomètriques), els radiòmetres de camp es munten en trípodes, goniòmetres, grues, talaies o altres dispositius que permetin augmentar el FOV del sensor i/o les seves condicions angulars d'observació a fi d'aproximar la seva mesura a l'obtinguda des de la plataforma.
En el cas de no poder allunyar-se suficientment, o d'haver de comparar amb dades de sensors de teledetecció de FOV gran (centenars de metres o diversos quilòmetres), es realitza un mostreig subpíxel que permeti aproximar estadísticament la dada remota a les diverses dades de camp.
Vegeu també radiometria de laboratori.
Quan l'objectiu és comparar les dades obtingudes al camp amb les obtingudes remotament amb sensors embarcats en plataformes aèries o espacials (per exemple, per a efectuar correccions radiomètriques), els radiòmetres de camp es munten en trípodes, goniòmetres, grues, talaies o altres dispositius que permetin augmentar el FOV del sensor i/o les seves condicions angulars d'observació a fi d'aproximar la seva mesura a l'obtinguda des de la plataforma.
En el cas de no poder allunyar-se suficientment, o d'haver de comparar amb dades de sensors de teledetecció de FOV gran (centenars de metres o diversos quilòmetres), es realitza un mostreig subpíxel que permeti aproximar estadísticament la dada remota a les diverses dades de camp.
Vegeu també radiometria de laboratori.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radiometria de laboratori
radiometria de laboratori
Teledetecció > Radiometria
- ca radiometria de laboratori, n f
- es radiometría de laboratorio
- en laboratory radiometry
Teledetecció > Radiometria
Definició
Radiometria basada en la mesura al laboratori de la radiació mitjançant radiòmetres de mà o radiòmetres de laboratori.
La radiometria de laboratori és important per a recollir signatures espectrals que ajudin a interpretar les imatges de teledetecció, si bé la manca d'altres components de la resposta radiomètrica presents a les imatges (ombres o branques en el cas de la vegetació, per exemple) fa que la seva utilitat sigui limitada i que, a la pràctica, sigui especialment emprada com una font de dades per a caracteritzar membres purs que formin signatures compostes en l'anàlisi lineal de mescles espectrals.
Vegeu també radiometria de camp.
La radiometria de laboratori és important per a recollir signatures espectrals que ajudin a interpretar les imatges de teledetecció, si bé la manca d'altres components de la resposta radiomètrica presents a les imatges (ombres o branques en el cas de la vegetació, per exemple) fa que la seva utilitat sigui limitada i que, a la pràctica, sigui especialment emprada com una font de dades per a caracteritzar membres purs que formin signatures compostes en l'anàlisi lineal de mescles espectrals.
Vegeu també radiometria de camp.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
