Back to top

Diccionaris cartogràfics

Presentació
R R

Teledetecció > Banda de l'espectre

  • ca  vermell, n m
  • ca  R, n m sin. compl.
  • es  rojo
  • en  red

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definició
Banda del VIS corresponent al color roig.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  R-225, n m
  • ca  Radiometer-225, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Radiometer-225, 'radiòmetre-225'.

Radiòmetre instal·lat a bord del satèl·lit OKEAN-O-1 que permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda Ku [13.3 GHz]), que capta passivament amb una resolució de 130000 m i un apuntament de 42°.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  R-600, n m
  • ca  Radiometer-600, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Radiometer-600, 'radiòmetre-600'.

Radiòmetre instal·lat a bord del satèl·lit OKEAN-O-1 destinat a la mesura de les emissions de radiació de microones a la interfície atmosfera/superfície del mar.

Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C [5 GHz]), amb dues polaritzacions, que capta passivament amb una resolució de 165000 m. Presenta capacitat d'apuntament de 42°.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  RA-1, n m
  • ca  Radar Altimeter-1, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Radar Altimeter-1, 'altímetre radar-1'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie ERS (concretament a l'ERS-1 i l'ERS-2), destinat majoritàriament a l'estudi de l'altitud de la superfície del mar per a identificar corrents marins, l'altitud de les onades, la velocitat del vent a la superfície del mar, la topografia de la superfície del gel i la diferenciació dels tipus de gel.

Permet obtenir dades en la regió espectral de les microones (banda Ku). Pot operar en dos modes, mode oceà i mode gel, amb amplada de banda de 330 MHz i 82.5 MHz, respectivament. Les seves mesures tenen una empremta1 entre 16 km (mar plana) i 20 km (mar desfeta), amb una resolució en l'abast de 0.415 m i una exactitud de les mesures de 0.10 m en l'altitud de la superfície del mar.

De vegades la utilitat de les dades d'aquest sensor es veu limitada pel fet que l'òrbita heliosíncrona del satèl·lit resulta inadequada amb les marees, fet que redueix l'exactitud de les mesures. Atès que és un sensor de freqüència única, requereix una correcció externa pels efectes de la ionosfera.

El març de 1995, l'RA-1 va completar la topografia de la superfície del mar entre les latituds ±81.5° amb una distància sobre terra entre traces d'uns 8 km a l'equador.

Informació tècnica del sensor:
- Longitud del pols (s): [c] 1.37E-07 (mar plana); [c] 2.14E-07 (mar desfeta, 7 m)
- Diàmetre d'empremta (km): 16 (mar plana); 20 (mar desfeta, 7 m)
- Amplada de banda (MHz): 330 (mode oceà); 82.5 (mode gel)
- Resolució en l'abast (m): 0.415
- Exactitud de les mesures (m): 0.10 (altitud de la superfície del mar)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): Ku: 13.8

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  RA-2, n m
  • ca  Radar Altimeter-2, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Radar Altimeter-2, 'altímetre radar-2'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Envisat, evolució del sensor RA-1, instal·lat a bord de l'ERS-1 i l'ERS-2, destinat majoritàriament a l'estudi de l'altitud de la superfície del mar per a identificar corrents marins, l'altitud de les onades, la velocitat del vent a la superfície del mar i la topografia de la superfície del gel marí i polar.

Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones, la banda S [3.2 GHz] i la banda Ku [13.575 GHz]). La banda Ku pot operar en tres modes (mode oceà, mode gel i mode gel marí i de terra), amb amplades de banda de 320 MHz, 82.5 MHz i 20 MHz, respectivament, modes que el sensor selecciona automàticament en funció dels canvis en la superfície observada. Les seves mesures tenen una empremta1 entre 2.45 km (mar plana) i 12.22 km (mar desfeta, 7 m), amb una resolució en l'abast de 0.047 m i una finestra de seguiment de 60 m (per a una amplada de banda de 320 MHz); 1.9 m i una finestra de seguiment de 243 m (per a amplada de banda de 80 MHz); 7.5 m i una finestra de seguiment de 960 m (per a amplada de banda de 20 MHz). La seva exactitud és de 0.10 m en l'altitud de la superfície del mar i de 0.13 m en altitud de les onades.

En disposar de dues freqüències, permet aplicar directament la correcció ionosfèrica.

Al principi de l'any 2006 la banda S va deixar de funcionar. El 8 d'abril de 2012 aquest sensor, com tots els de l'Envisat, va deixar de ser operatiu.

Informació tècnica del sensor:
- Longitud del pols (s): [c] 3.125E-09 (mar plana); [c] 7.78E-08 (mar desfeta, 7 m)
- Diàmetre d'empremta (km): [c] 2.45 (mar plana); [c] 12.22 (mar desfeta, 7 m)
- Amplada de banda (MHz): banda S: 160; banda Ku: 320 (mode oceà), 80 (mode gel), 20 (mode gel marí i de terra)
- Resolució en l'abast (m): < 0.47 i finestra de seguiment de 60 (amplada de banda 320 MHz); 1.9 i finestra seguiment de 243 (amplada de banda 80 MHz); 7.5 i finestra de seguiment de 960 (amplada de banda 20 MHz)
- Exactitud de les mesures (m): 0.10 (altitud de la superfície del mar); 0.13 (altitud de les onades)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): S: 3.2; Ku: 13.575

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar radar

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció

  • ca  radar, n m
  • es  radar
  • en  radar

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció

Definició
Sensor actiu que emet ones radioelèctriques d'alta freqüència per a detectar objectes de la superfície terrestre a partir de la mesura de l'energia reflectida pels diferents materials presents a la superfície terrestre.

Nota

  • 1. El radar és d'especial interès per la capacitat que té de penetrar el subsol a poca profunditat i detectar objectes soterrats.

    2. La denominació radar és una lexicalització de la sigla d'origen anglès RADAR, que correspon a radio detection and ranging ('detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  radar, n m
  • es  radar
  • en  radar

Fotogrametria

Definició
Sistema actiu d'obtenció d'imatges que opera en la regió de les microones de l'espectre electromagnètic.

Nota

  • 1. El transmissor emet energia en forma d'ones electromagnètiques i el detector mesura la intensitat, la fase i el temps invertit pel senyal de retorn, que permet calcular la distància a l'objecte, ja que es coneix la velocitat de transmissió. L'energia es pot emetre de forma contínua o polsada. L'emissió i la recepció del senyal es realitza amb una antena direccional que permet identificar la direcció de l'objecte. La modificació de les propietats del senyal permet conèixer propietats de la superfície com ara la forma, el tipus de material o algunes propietats elèctriques. Se solen utilitzar bandes amb longitud d'ona curta com la banda X o la banda C, tot i que amb una banda P o una banda L la penetració en la vegetació és molt superior. La capacitat de penetració permet fer mesures en qualsevol condició atmosfèrica, durant el dia o la nit, i arribar a estructures per sota de la superfície.

    2. El radar va ser inventat per Christian Hülsmeyer (1881-1957) el 1904, però la denominació actual, radar, no es va establir fins el 1941.

    3. La denominació radar prové de l'anglès radio detecting and ranging ('detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
radar radar

Cartografia > Teledetecció

  • ca  radar, n m
  • es  radar
  • fr  radar
  • it  radar
  • en  radar
  • de  Radar

Cartografia > Teledetecció

Definició
Sensor actiu que permet detectar, localitzar o formar una imatge utilitzant radiacions electromagnètiques d'alta freqüència reflectides i mesurades temporalment.

Nota

  • 1. En teledetecció s'utilitzen principalment els radars que formen imatges, com ara el SAR o l'ESLAR.

    2. La denominació radar és una lexicalització de la sigla d'origen anglès RADAR, que correspon a radio detection and ranging ('detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
radar 1 radar 1

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

  • ca  radar 1, n m
  • ca  sensor actiu de microones, n m sin. compl.
  • es  radar
  • es  sensor activo de microondas sin. compl.
  • en  radar
  • en  active microwave sensor sin. compl.

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Sensor actiu de teledetecció que emet un feix de microones i enregistra l'energia reflectida després que l'ona emesa hagi interactuat amb la superfície.

L'origen de la denominació (radio detection and ranging, 'detecció d'ones de ràdio i distància') té relació amb l'ús inicial de l'instrument per a la detecció i la localització de vaixells i avions a través de l'eco d'ones de ràdio.

Gràcies al fet que les longituds d'ona de les microones són més grans que la mida de la majoria de les partícules de l'atmosfera, els radars poden treballar en qualsevol condició atmosfèrica, cosa que permet la seva aplicació en regions de la Terra amb una elevada coberta de núvols. A diferència del que succeeix en els sensors òptics, els senyals de radar són coherents, és a dir, conserven la freqüència i la fase, de manera que es pot obtenir informació addicional de les superfícies observades. A més, pel fet de ser un tipus de sensor actiu pot enregistrar dades en qualsevol moment, tant de dia com de nit. Els radars es poden classificar segons el nombre d'antenes (monoestàtic, biestàtic i multiestàtic), segons la tècnica emprada (radars d'obertura real i radars d'obertura sintètica), etc. Els principals components en l'estructura i el funcionament d'un radar són el transmissor, l'antena (normalment emprada per a la transmissió i la recepció), el receptor i l'etapa de processament i presentació de dades.

La denominació radar prové de l'acrònim lexicalitzat anglès radar (radio detection and ranging, 'detecció d'ones de ràdio i distància').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar 2 radar 2

Teledetecció > Banda de l'espectre

  • ca  microones, n f pl
  • ca  radar 2, n m sin. compl.
  • es  microondas
  • es  radar sin. compl.
  • en  microwaves
  • en  radar band sin. compl.

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definició
Regió de l'espectre electromagnètic de freqüència entre 1 i 3000 GHz (longituds d'ona entre 30 cm i 0.1 mm), o fins i tot a partir de 0.22 GHz (136 cm) segons les fonts.

Les microones es troben compreses entre les regions espectrals IRl i les radiofreqüències, i se subdivideixen, segons la definició de l'IEEE, en les següents bandes espectrals: HF (3-30 MHz; 100-10 m), VHF (30-300 MHz; 10-1 m), UHF (300-1000 MHz; 1-0.3 m), banda L (1-2 GHz; 30-15 cm), banda S (2-4 GHz; 15-7.5 cm), banda C (4-8 GHz; 7.5-3.75 cm), banda X (8-12 GHz; 3.75-2.5 cm), banda Ku (12-18 GHz; 2.5-1.67 cm), banda K (18-27 GHz; 1.67-1.11 cm), banda Ka (27-40 GHz; 1.11-0.75 cm), banda V (40-75 GHz; 0.75-0.4 cm), banda W (75-110 GHz; 0.4-0.275 cm), banda mil·limètrica (110-300 GHz; 2.75-1 mm) i banda submil·limètrica (300-3000 GHz; 1-0.1 mm), si bé altres definicions també inclouen dins aquesta regió de l'espectre altres bandes espectrals. Per exemple, la classificació de l'ASPRS hi inclou la banda P (0.22-0.39 GHz; 136-77 cm) i l'UHF (0.3-1 GHz; 100-30 cm) i la classificació de l'RSGB hi inclou la banda Q (33- 50 GHz; 0.91-0.6 cm) i la banda U (40-60 GHz; 0.75-0.5 cm).

Les microones s'utilitzen en teledetecció perquè les seves propietats suposen alguns avantatges respecte d'altres regions espectrals. D'una banda, permeten la detecció a través de núvols i, per tant, són aptes, a diferència de les regions espectrals del VIS i l'IR, per a l'observació de regions ennuvolades de manera molt continuada, com per exemple les regions tropicals de la Terra. Atès que el Sol no proporciona irradiància en aquesta regió espectral, les microones s'utilitzen tant amb sensors passius, aprofitant-ne l'emissió terrestre (tot i que el seu senyal natural feble obliga a emprar resolucions espacials molt grolleres) com amb sensors actius (aprofitant la reflexió del senyal enviat) i, per tant, és possible la seva utilització nocturna o amb pluja o a partir de dades de generació molt controlada, que han permès aplicacions de gran èxit com la interferometria. Així mateix, la seva capacitat de penetrar en les capes superiors del sòl i la vegetació també pot aportar dades eventualment útils.

Sovint s'utilitza el terme radar com a sinònim de microones, si bé estrictament el radar és el sensor actiu de microones, mentre que la denominació radiòmetre de microones és la preferent per a denominar el sensor passiu de microones.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6