decibel
decibel
Teledetecció
- ca decibel, n m
- es decibelio
- en decibel
- sbl dB
Teledetecció
Definició
Unitat de mesura igual a la desena part d'un bel.
El decibel permet mesurar, a escala logarítmica de base 10, la relació entre dues magnituds expressades en les mateixes unitats, l'una que és el valor mesurat (al numerador) i l'altra (al denominador) que és el valor de referència, però multiplicant aquest logaritme per 10 per a obtenir valors més grans, habitualment d'ús més pràctic en aquest cas (en magnituds que es comparen elevades al quadrat de vegades es fa estalvi d'aquest quadrat i s'empra simplement un factor 20, cosa que proporciona resultats idèntics a causa de les propietats dels logaritmes).
Per exemple, per a una potència de senyal P comparada amb una potència de referència, Pref, el nombre n de decibels de potència és donat per l'expressió:
n = 10·log10[P/Pref].
Convé destacar que si Pref = P, el nombre de dB és 0, mentre que si P > Pref serà positiu, i negatiu en cas contrari. És freqüent afegir una lletra al símbol (per exemple una W en el cas de dBW) per a indicar, convencionalment, quin és el valor de referència (1 watt en l'exemple).
Els decibels s'utilitzen sovint en les dades de radar per a expressar relacions entre les reflectàncies mesurades i un valor de referència. És especialment freqüent el cas dels decibels Z en els radars meteorològics.
El decibel permet mesurar, a escala logarítmica de base 10, la relació entre dues magnituds expressades en les mateixes unitats, l'una que és el valor mesurat (al numerador) i l'altra (al denominador) que és el valor de referència, però multiplicant aquest logaritme per 10 per a obtenir valors més grans, habitualment d'ús més pràctic en aquest cas (en magnituds que es comparen elevades al quadrat de vegades es fa estalvi d'aquest quadrat i s'empra simplement un factor 20, cosa que proporciona resultats idèntics a causa de les propietats dels logaritmes).
Per exemple, per a una potència de senyal P comparada amb una potència de referència, Pref, el nombre n de decibels de potència és donat per l'expressió:
n = 10·log10[P/Pref].
Convé destacar que si Pref = P, el nombre de dB és 0, mentre que si P > Pref serà positiu, i negatiu en cas contrari. És freqüent afegir una lletra al símbol (per exemple una W en el cas de dBW) per a indicar, convencionalment, quin és el valor de referència (1 watt en l'exemple).
Els decibels s'utilitzen sovint en les dades de radar per a expressar relacions entre les reflectàncies mesurades i un valor de referència. És especialment freqüent el cas dels decibels Z en els radars meteorològics.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
decibel metre quadrat
decibel metre quadrat
Teledetecció
- ca decibel metre quadrat, n m
- es decibelio metro cuadrado
- en decibel square meter
- en dB square meter sin. compl.
- sbl dBm2
Teledetecció
Definició
Unitat de mesura de reflectància en decibels quan es calculen respecte a un objecte dispersor d'1 m2.
El decibel metre quadrat és una unitat freqüent en la indicació de la secció recta de radar.
El decibel metre quadrat és una unitat freqüent en la indicació de la secció recta de radar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
decibel mil·liwatt
decibel mil·liwatt
Teledetecció
- ca decibel mil·liwatt, n m
- es decibelio milivatio
- en decibel milliwatt
- sbl dBm
- sbl dBmW
Teledetecció
Definició
Unitat de mesura de potència en decibels quan es calculen respecte a un valor de referència d'1 mil·liwatt (mW).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
decibel watt
decibel watt
Teledetecció
- ca decibel watt, n m
- es decibelio vatio
- en decibel watt
- sbl dBW
Teledetecció
Definició
Unitat de mesura de potència en decibels quan es calculen respecte a un valor de referència d'1 watt (W).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
decibel Z
decibel Z
Teledetecció
- ca decibel Z, n m
- es decibelio Z
- en decibel Z
- sbl dBZ
Teledetecció
Definició
Unitat de mesura de reflectància en decibels quan es calculen respecte a un valor de referència d'1 m6·m-3, equivalent a 1 μm3 i que es relaciona amb el nombre de gotes per unitat de volum i la sisena potència del diàmetre de la gota.
Algunes fonts relaxen la definició fent-la respecte a la intensitat del senyal emès pel radar. És una unitat freqüent en els radars meteorològics, on valors superiors a 40 dBZ indiquen pluja intensa (amb possible calamarsa per sobre de 50), valors entre 24 i 39 indiquen pluja moderada, valors entre 8 i 23 indiquen pluja feble i valors entre 0 i 8 es considera pluja pràcticament inapreciable, tot i que aquests llindars i el nombre de categories varien segons els autors, alhora que existeixen fórmules per a estimar els mm/hora de precipitació a partir d'aquestes mesures.
Algunes fonts relaxen la definició fent-la respecte a la intensitat del senyal emès pel radar. És una unitat freqüent en els radars meteorològics, on valors superiors a 40 dBZ indiquen pluja intensa (amb possible calamarsa per sobre de 50), valors entre 24 i 39 indiquen pluja moderada, valors entre 8 i 23 indiquen pluja feble i valors entre 0 i 8 es considera pluja pràcticament inapreciable, tot i que aquests llindars i el nombre de categories varien segons els autors, alhora que existeixen fórmules per a estimar els mm/hora de precipitació a partir d'aquestes mesures.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
decisió estratègica
decisió estratègica
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
- ca decisió estratègica, n f
- es decisión estratégica
- en strategic decision
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
Definició
Decisió que orienta o que afecta el funcionament d'una organització o d'un procés a llarg termini.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
decisió tàctica
decisió tàctica
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
- ca decisió tàctica, n f
- es decisión táctica
- en tactical decision
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
Definició
Decisió que orienta o que afecta el funcionament d'una organització o d'un procés a mitjà o a curt termini.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
declinació
declinació
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca declinació, n f
- es declinación
- en declination
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definició
Arc, i angle corresponent, entre l'equador i un punt sobre un cercle màxim perpendicular a l'equador, en un sistema de coordenades esfèriques.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
declinació
declinació
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca azimut vertader, n m
- ca declinació, n f sin. compl.
- ca nord geogràfic, n m sin. compl.
- ca nord vertader, n m sin. compl.
- es acimut verdadero
- es norte geográfico
- fr nord géographique
- it nord geografico
- en true north
- de geographisch Nord
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Direcció cap al pol nord d'un meridià que passa per un punt d'observació determinat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
declinació magnètica
declinació magnètica
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca declinació magnètica, n f
- es declinación magnética
- en magnetic declination
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definició
Angle entre la direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic observat en un punt de la superfície terrestre.
Nota
- La declinació magnètica varia d'un lloc a un altre i canvia al llarg del temps com a conseqüència dels canvis en el camp magnètic terrestre.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
