Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits QuikSCAT i ADEOS-II destinat majoritàriament a l'estudi del vent en la superfície del mar.

Es tracta de l'evolució del sensor NSCAT, instal·lat a l'ADEOS, i de l'AMI-SCAT, de l'ERS-1 i l'ERS-2, i és idèntic al QuikSCAT i a l'ADEOS-II.

Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda K_u). Les seves escenes tenen una resolució espacial al nadir de 25000 m. El sensor utilitza una antena de plat giratori de doble feix amb un angle de visió de 40° per al feix interior i 46° per al feix exterior que permet un escaneig circular. La seva cobertura territorial és d'uns 1800 km (dallada), cosa que permet cobrir el 90% de la superfície oceànica en 1 dia. El feix interior està polaritzat horitzontalment, mentre que el feix exterior ho està verticalment. El dispersòmetre permet mesurar la velocitat del vent entre 3 i 20 m/s amb una exactitud de 2 m/s i la direcció del vent amb una exactitud de 20°.

Originàriament es denominava NSCAT II, acrònim de NASA Scatterometer II ('dispersòmetre de la NASA II').

Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH (feix interior) i VV (feix exterior)
- Durada del pols (s): 0.0015
- Angle d'incidència (°): 40 (feix interior) i 46 (feix exterior)
- Resolució espacial (m): 25000
- Dallada (km): 1800
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 13.402