Back to top

radiofreqüències - Diccionaris cartogràfics

Presentació
radiofreqüències radiofreqüències

  • ca  radiofreqüències, n f pl
  • ca  ona de ràdio, n f sin. compl.
  • ca  ràdio, n f sin. compl.
  • es  radiofrecuencias
  • es  onda de radio sin. compl.
  • es  radio sin. compl.
  • en  radiofrequencies
  • en  radio sin. compl.
  • en  radio wave sin. compl.

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definició
Regió de l'espectre electromagnètic de longituds d'ona superiors a 1 m, si bé alguns autors prefereixen considerar que les radiofreqüències comencen a longituds d'ona superiors a 0.1 m.

D'acord amb la classificació que l'ITU fa de l'espectre electromagnètic, dintre les radiofreqüències hi ha les següents subregions o bandes: UHF (3000-300 MHz; 0.1-1 m); VHF (300-30 MHz; 1-10 m); HF (30-3 MHz; 10-100 m); MF (3000-300 kHz; 100-1000 m); LF (300-30 kHz; 1-10 km); VLF (30-3 kHz; 10-100 km); ULF (3000-300 Hz; 100-1000 km); SLF (300-30 Hz; 1000-10000 km), i ELF (30-3 Hz; 10000-100000 km).

Segons la classificació de l'IEEE i l'ASPRS, l'interval de freqüències de la subregió UHF és entre 1000 i 300 MHz; 0.3 i 1 m.

Aquesta regió espectral s'utilitza en els sistemes de telecomunicacions per al transport de la informació.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6