bandatge
bandatge
- ca bandatge, n m
- es bandeado
- en stripping
Fotogrametria
Definició
Anomalia d'una imatge produïda per una variació contínua en el calibratge dels fotodetectors del sensor d'escombratge transversal, el qual codifica erròniament la radiància de les files amb valors superiors o inferiors als de les files veïnes, a causa de la saturació del detector al final de cada línia.
Nota
- En un sensor d'escombratge longitudinal el bandatge té una estructura vertical. Es corregeix mitjançant un procés de restauració d'imatges.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
