Tot i que el concepte no és fàcil d’entendre per als no iniciats, us proposem com a #termedelasetmana un terme de què es parla molt actualment: el terme criptovalor no fungible, més sovint anomenat amb la sigla NFT.

Es refereix al criptovalor que representa la propietat d'un actiu digital de caràcter únic i que serveix de certificat d'autenticitat. Un criptovalor no fungible està relacionat amb un objecte real, generalment una obra d'art digital, per un codi d'identificació únic i és emmagatzemat en una cadena de blocs (en anglès, blockchain).

Com sol passar en termes llargs, especialment en els àmbits relacionats amb la tecnologia, en contextos reals té més ús la sigla (NFT) que no pas el terme corresponent. I, com és també relativament habitual en aquest sector, la sigla que s’ha estès pràcticament en totes les llengües correspon a les inicials de la forma anglesa del terme (non-fungible token), com ja ha passat també amb termes com ara DNS (servidor de noms de domini, de l’anglès domain name server), M2M (de màquina a màquina, de l’anglès machine to machine) o, des de fa anys, CD (disc compacte, de l’anglès compact disk).

La base del terme, criptovalor, està creada amb el formant cripto- (del grec kryptós 'ocult, amagat'), ja present en termes com ara criptografia, per exemple, adjuntat al substantiu valor (del llatí valor, amb el mateix significat que l’actual). Aquesta base es complementa amb l’expressió no fungible, d’ús relativament habitual en àmbits relacionats amb l’economia. Fungible és un adjectiu d’ús relativament recent, que prové d’una forma llatina fungibilis, amb el sentit de ‘que es consumeix amb l’ús’.

[Font: TERMCAT]