S’explica que el desplaçament infinit en el context del consum de continguts digitals és similar al bufet lliure en el context de la gastronomia. I és una comparació ben il·lustrativa ja que el desplaçament infinit és el moviment que es fa amb el ratolí o fent lliscar el dit en una aplicació d'una xarxa social perquè carregui contingut nou en una llista sense fi.

El terme prové de l’anglès infinite scroll i per tant ja en origen incorpora l’adjectiu infinit, motivat per la percepció que té l'usuari, que és que pot anar tirant avall i l’aparició de nou contingut no s'acaba mai.

El desenvolupament d’aquesta prestació revolucionària, l’any 2006, i la seva incorporació amb èxit a les xarxes socials han generat al cap dels anys força controvèrsia: darrere els beneficis d’oferir successivament continguts que capten l’atenció de l’usuari hi ha un interès de les marques per crear addicció i induir a un consum incontrolat, que s’escapa de la intenció inicial del consumidor.

Trobareu aquest terme i altres de relacionats al portal de terminologia de les TIC.