banda P
banda P
- ca banda P, n f
- ca P, n f sin. compl.
- es banda P
- en P band
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definició
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les microones, amb un interval de freqüències, segons l'IEEE, entre 216 i 450 MHz (longituds d'ona entre 139 i 67 cm) o, segons l'ASPRS, entre 220 i 390 MHz (longituds d'ona entre 136 i 77 cm).
Al Regne Unit s'havia considerat com a banda P la subregió compresa entre 250 i 500 MHz, criteri que avui es considera obsolet. Alguns autors utilitzen la denominació banda P per a designar el concepte recollit a banda Ku. La banda P té unes necessitats energètiques baixes i s'utilitza, en teledetecció, entre altres finalitats, en l'estudi de glaceres, cobertes i sòls, ja que té una capacitat de penetració elevada.
Un sensor aeroportat que treballa en aquesta subregió espectral és l'AIRSAR.
Al Regne Unit s'havia considerat com a banda P la subregió compresa entre 250 i 500 MHz, criteri que avui es considera obsolet. Alguns autors utilitzen la denominació banda P per a designar el concepte recollit a banda Ku. La banda P té unes necessitats energètiques baixes i s'utilitza, en teledetecció, entre altres finalitats, en l'estudi de glaceres, cobertes i sòls, ja que té una capacitat de penetració elevada.
Un sensor aeroportat que treballa en aquesta subregió espectral és l'AIRSAR.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
