Back to top

radar - Diccionaris cartogràfics

Presentació
  • ca  radar, n m
  • es  radar
  • en  radar

Fotogrametria

Definició
Sistema actiu d'obtenció d'imatges que opera en la regió de les microones de l'espectre electromagnètic.

Nota

  • 1. El transmissor emet energia en forma d'ones electromagnètiques i el detector mesura la intensitat, la fase i el temps invertit pel senyal de retorn, que permet calcular la distància a l'objecte, ja que es coneix la velocitat de transmissió. L'energia es pot emetre de forma contínua o polsada. L'emissió i la recepció del senyal es realitza amb una antena direccional que permet identificar la direcció de l'objecte. La modificació de les propietats del senyal permet conèixer propietats de la superfície com ara la forma, el tipus de material o algunes propietats elèctriques. Se solen utilitzar bandes amb longitud d'ona curta com la banda X o la banda C, tot i que amb una banda P o una banda L la penetració en la vegetació és molt superior. La capacitat de penetració permet fer mesures en qualsevol condició atmosfèrica, durant el dia o la nit, i arribar a estructures per sota de la superfície.

    2. El radar va ser inventat per Christian Hülsmeyer (1881-1957) el 1904, però la denominació actual, radar, no es va establir fins el 1941.

    3. La denominació radar prové de l'anglès radio detecting and ranging ('detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8