Back to top

Diccionaris cartogràfics

Presentació
OBIA OBIA

Teledetecció > Classificació

  • ca  GEOBIA, n f
  • ca  anàlisi d'imatges basada en objectes, n f sin. compl.
  • ca  anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics, n f sin. compl.
  • ca  OBIA, n f sin. compl.
  • es  GEOBIA
  • es  análisis de imágenes basado en objetos sin. compl.
  • es  análisis de imágenes basado en objetos geográficos sin. compl.
  • es  OBIA sin. compl.
  • en  GEOBIA
  • en  geographic object based image analysis sin. compl.
  • en  OBIA sin. compl.
  • en  object based image analysis sin. compl.

Teledetecció > Classificació

Definició
Tècnica d'elaboració de mapes categòrics a través de classificació digital d'imatges que no treballa sobre les característiques de cada píxel1 individual, sinó de grups de píxels similars (típicament adjacents, però no sempre), amb la finalitat d'obtenir-ne directament entitats geogràfiques (objectes normalment zonals), habitualment classes de cobertes del sòl (classificació per objectes geogràfics).

La GEOBIA utilitza mètodes més o menys automàtics per a dividir la imatge en zones homogènies (segmentació) o bé assumeix particions del territori provinents de fonts externes, com cadastres, mapes parcel·laris, mapes edàfics, etc. Fet aquest procés, la GEOBIA assigna atributs, classifica i relaciona els segments1 en l'espai (i fins i tot en el temps, si hom disposa d'imatges multitemporals) i crea jerarquies que agrupen i subdivideixen els objectes, tot intentant aproximar-se al procediment d'identificació i etiquetatge que fa un fotointèrpret.

El principal atractiu de la GEOBIA respecte a aproximacions convencionals "píxel a píxel" és que els objectes disposen de noves propietats (veïnatge, forma, dimensió, mesures radiomètriques mitjanes, etc.) que poden ser molt útils per a identificar-los correctament. Els punts més problemàtics per a l'aplicació de la GEOBIA, però, són el llarg temps de dedicació que cal invertir per a entrenar el sistema en la identificació d'uns certs objectes, la incertesa de si els patrons obtinguts funcionaran correctament en altres zones i l'extrema lentitud o fins i tot la impossibilitat de treballar, amb els ordinadors actuals, amb imatges realment grans, de molts megabytes.

La GEOBIA té l'origen en tècniques com l'ECHO. En els seus inicis es va anomenar OBIA, terme que també s'utilitza, per exemple, en l'anàlisi d'imatge mèdica, però a partir del 2008 la utilització de conceptes més geogràfics en l'anàlisi dels objectes va aconsellar d'encunyar el nou terme.

GEOBIA i OBIA són els acrònims de geographic object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes geogràfics') i de object based image analysis ('anàlisi d'imatges basada en objectes'), respectivament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Object Linking and Embedding Object Linking and Embedding

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

  • ca  Object Linking and Embedding
  • ca  OLE sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definició
Protocol definit per Microsoft que permet el desenvolupament d'objectes reutilitzables per part de múltiples aplicacions.

Una de les conseqüències pràctiques és la possibilitat d'incloure objectes o documents d'altres aplicacions dins del document de la mateixa aplicació, com també d'editar dades de documents d'altres aplicacions sense necessitat de canviar d'aplicació.

Nota

  • Literalment, enllaç i inclusió d'objectes.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Object Linking and Embedding, Database Object Linking and Embedding, Database

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades

  • ca  Object Linking and Embedding, Database
  • ca  OLE DB sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades

Definició
Interfície de programació d'aplicacions desenvolupada per Microsoft, mitjançant objectes COM, per a accedir a diferents tipus de bases de dades de manera uniforme.

OLE DB va ser creat com a substitut d'ODBC de més alt nivell per a funcionar amb més tipus de bases de dades o de formes d'emmagatzematge de dades (bases de dades relacionals, orientades a objectes, fulls de càlcul, etc.) que no necessàriament implementen el llenguatge SQL.

Nota

  • Literalment, enllaç i inclusió d'objectes per a bases de dades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Object Management Group Object Management Group

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari

  • ca  Object Management Group
  • ca  OMG sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari

Definició
Consorci que té com a finalitat la definició d'estàndards per a sistemes distribuïts orientats a objectes.

Va ser creat el 1989 amb la participació de Hewlett-Packard, IBM, Sun Microsystems, Apple Computer, American Airlines i Data General, entre d'altres, amb l'objectiu de crear un model d'objectes comú, portable i interoperable, funcional en diferents entorns de programació i sistemes operatius.

Una de les realitzacions més destacades de l'Object Management Group ha estat l'especificació de l'estàndard d'objectes CORBA.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
objecte objecte

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

  • ca  objecte, n m
  • es  objeto
  • en  object

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definició
Instància de l'estructura de dades i mètodes de comportament definits per una classe d'objectes.

Nota

  • 1. Sovint, per simplificació, s'anomena objecte la pròpia classe d'objectes.

    2. Un objecte constitueix un component de programari que realitza una tasca específica desencadenada i controlada per un altre component de programari, generalment un altre objecte.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
objecte objecte

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

  • ca  objecte, n m
  • es  objeto
  • en  object

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

Definició
Representació digital d'una entitat real, espacial o no espacial.

Nota

  • Un objecte s'implementa generalment per mitjà d'una classe d'objectes que encapsula estructures de dades i mètodes de comportament.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
objecte antecedent objecte antecedent

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

  • ca  objecte antecedent, n m
  • ca  objecte pare, n m
  • es  objeto antecedente
  • es  objeto padre
  • en  parent object

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definició
Classe d'objectes superior en una relació de generalització, de la qual hereten les propietats i mètodes les classes inferiors.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
objecte binari gran objecte binari gran

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

  • ca  objecte binari gran, n m
  • ca  BLOB, n m sigla
  • es  objeto binario grande
  • es  BLOB sigla
  • en  binary large object
  • en  BLOB sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definició
Tipus de dades per a emmagatzemar dades no alfanumèriques, com ara imatges, so, vídeo o geometria, en un sistema de gestió de bases de dades, que consisteix en un bloc de dades gran que el gestor de bases de dades no pot interpretar internament però que pot ser referenciat, modificat i recuperat com un tot i transferit a un client capaç d'entendre'n el contingut.

Nota

  • 1. L'objecte binari gran és un tipus de dades d'especial interès en els SIG per a emmagatzemar la geometria dels elements en bases de dades espacials.

    2. La sigla BLOB correspon a l'equivalent anglès binary large object.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
objecte espacial objecte espacial

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

  • ca  element, n m
  • ca  element geomètric, n m
  • ca  element espacial, n m sin. compl.
  • ca  objecte espacial, n m sin. compl.
  • es  elemento
  • es  elemento espacial
  • es  elemento geométrico
  • es  objeto espacial
  • en  feature
  • en  spatial feature
  • en  spatial object

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

Definició
Representació espacial d'una entitat o un fenomen geogràfic real, sobre un mapa o en forma de dades digitals que permeten generar el mapa, per mitjà de figures geomètriques que representen de manera explícita la forma atribuïda al fenomen o entitat.

Nota

  • 1. Un element és anomenat també element espacial i objecte espacial o, per a precisar, element geomètric i, en termes més ambigus, element cartogràfic.

    2. L'element constitueix un dels tipus de conceptualització i de representació bàsics dels fenòmens geogràfics, en contrast amb la representació mitjançant mostreigs.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
objecte geogràfic difús objecte geogràfic difús

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

  • ca  objecte geogràfic difús, n m
  • es  objeto geográfico difuso
  • en  fuzzy geographical object

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

Definició
Fenomen geogràfic sense límits definits, sovint com a conseqüència d'una variació gradual d'un o més atributs a través de l'espai.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8