Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca KOMPSAT, n m
- ca Korea Multi-Purpose Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats pel KARI i destinats a l'obtenció d'imatges per a sistemes d'informació geogràfica.
- El satèl·lit KOMPSAT-1, conegut com Arirang-1 a Corea del Sud, a una altitud nominal de 685 km, va ser llançat el 20 de desembre de 1999 i va ser operatiu fins al 30 de desembre de 2007. Travessava l'equador a les 10:50 (node ascendent).
- El satèl·lit KOMPSAT-2, també denominat Arirang-2, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 28 de juliol de 2006. Travessa l'equador a les 10:50 (node ascendent).
- El satèl·lit KOMPSAT-3, també denominat Arirang-3, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 17 de maig de 2012. Travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent).
- El satèl·lit KOMPSAT-5, també denominat Arirang-5, a una altitud nominal de 550 km, va ser llançat el 22 d'agost de 2013. Travessa l'equador a les 6:00 (node ascendent).
- El satèl·lit KOMPSAT-3A, també denominat Arirang-3A, a una altitud nominal de 528 km, va ser llançat el 26 de març de 2015. Travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent).
Els satèl·lits KOMPSAT-1 a 5 tenen una resolució temporal de 28 dies però, gràcies a la capacitat d'apuntament de les plataformes, el temps de revisita és inferior.
Noteu que no existeix el satèl·lit KOMPSAT-4 atès que la paraula coreana per al número quatre, sa, és un homònim del caràcter xinès per a la mort.
Principals sensors: OSMI, EOC (KOMPSAT-1), MSC (KOMPSAT-2), AEISS (KOMPSAT-3), COSI (KOMPSAT-5), AEISS-A, ISS (KOMPSAT-3A).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
- ca krigatge, n m
- es krigeado
- en kriging
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
Definició
Nota
-
1. El krigatge es basa en la teoria de variables regionalitzades per a incorporar informació sobre els aspectes estocàstics de la variació espacial en el càlcul de les funcions de ponderació per a la interpolació.
2. El krigatge té l'avantatge de ser l'únic mètode d'interpolació que proporciona una manera de caracteritzar la variància de les estimacions.
3. El krigatge constitueix una de les bases de l'anàlisi geoestadística, i té nombroses aplicacions en prospecció minera, anàlisi geològica, anàlisi de sòls i anàlisi de contaminants, entre d'altres.
4. La denominació krigatge prové del nom de l'enginyer de mines sud-africà Daniel G. Krige, que en va fer la formulació inicial. Posteriorment se n'han desenvolupat un gran nombre de variants. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
- ca krigatge ordinari, n m
- ca krigatge de punts, n m sin. compl.
- es krigeado de puntos
- es krigeado ordinario
- en ordinary kriging
- en point kriging
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
Definició
Nota
- El krigatge ordinari és la variant més bàsica de krigatge.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
- ca krigatge indicador, n m
- ca krigatge disjuntiu, n m sin. compl.
- es krigeado disyuntivo
- es krigeado indicador
- en disjunctive kriging
- en indicator kriging
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
Definició
Nota
-
1. El resultat de la interpolació per mitjà del krigatge indicador són valors continus en el rang 0-1, que indiquen la probabilitat de superar o no el llindar de referència en cada punt de l'àrea interpolada.
2. L'aplicació del krigatge indicador variant el valor del llindar de referència permet avaluar la robustesa de la interpolació, és a dir, la independència relativa de les probabilitats obtingudes respecte dels valors llindar emprats. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
- ca krigatge estratificat, n m
- es krigeado estratificado
- en stratified kriging
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
Definició
Nota
-
1. El krigatge estratificat requereix, a més de la informació addicional per a classificar el territori, un nombre de punts de mostreig suficient en cada una de les àrees en què es divideix el territori.
2. El krigatge estratificat sol produir resultats més acurats, amb un error d'interpolació més baix. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
- ca krigatge indicador, n m
- ca krigatge disjuntiu, n m sin. compl.
- es krigeado disyuntivo
- es krigeado indicador
- en disjunctive kriging
- en indicator kriging
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
Definició
Nota
-
1. El resultat de la interpolació per mitjà del krigatge indicador són valors continus en el rang 0-1, que indiquen la probabilitat de superar o no el llindar de referència en cada punt de l'àrea interpolada.
2. L'aplicació del krigatge indicador variant el valor del llindar de referència permet avaluar la robustesa de la interpolació, és a dir, la independència relativa de les probabilitats obtingudes respecte dels valors llindar emprats. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
- ca krigatge multivariable, n m
- es krigeado multivariante
- en multivariate kriging
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
- ca krigatge no lineal, n m
- es krigeado no lineal
- en non-linear kriging
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
Definició
Nota
- El krigatge no lineal produeix estimacions del logaritme natural o decimal de la variable objecte d'interpolació, el qual es pot transformar inversament per a obtenir el valor estimat de la variable analitzada, per bé que sovint amb errors pel fet que la funció antilogaritme és un estimador esbiaixat.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
- ca krigatge ordinari, n m
- ca krigatge de punts, n m sin. compl.
- es krigeado de puntos
- es krigeado ordinario
- en ordinary kriging
- en point kriging
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
Definició
Nota
- El krigatge ordinari és la variant més bàsica de krigatge.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
- ca krigatge per blocs, n m
- es krigeado por bloques
- en block kriging
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
Definició
Nota
- El krigatge per blocs sol reduir la variància de les estimacions i produir interpolacions més suavitzades.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8