Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca geodèsica, n f
- es geodésica
- en geodesic
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Cartografia > Geodèsia
- ca geodesista, n m, f
- es geodesta
- fr géodésien | géodésienne
- fr géodésiste
- it geodeta
- en geodesist
- de Geodät | Geodätin
Cartografia > Geodèsia
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca Geodetic Reference System 1980
- ca GRS80 sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definició
Nota
- Literalment, sistema geodèsic de referència de 1980.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Plataformes
- ca GEOSAT, n m
- ca Geodetic/Geophysical Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Satèl·lit de teledetecció, gestionat pel JHU/APL, la marina dels Estats Units d'Amèrica i la NOAA, destinat al subministrament d'una xarxa mundial densa de dades altimètriques en els àmbits de la geodèsia, l'estudi dels fronts i els remolins, dels vents, de les onades i de la topografia del gel.
El GEOSAT va intervenir en una missió dividida en dues fases:
- La primera, anomenada Geodetic Mission (missió geodèsica), des del llançament, el 12 de març de 1985 i fins al setembre de l'any 1986, amb informació secreta fins que el 28 de juny de 1995 les dades es van alliberar.
- La segona, anomenada Exact Repeat Mission (missió de repetició exacta), es va iniciar l'1 d'octubre de 1986 i va finalitzar el gener de 1990, amb dades no secretes.
L'òrbita de la primera fase va ser heliosíncrona i polar, amb una altitud nominal entre 757 i 814 km, sense que la plataforma repetís la traça, fet que va permetre un mostreig espacial molt dens, amb una distància a terra (a l'equador) de només 5 km entre traces. Durant la segona fase de la missió, l'òrbita es va modificar per obtenir un cicle de repetició de 17.05 dies.
Principal sensor: GRA.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
- ca Geospatial Digital Rights Management Reference Model
- ca GeoDRM RM sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
Definició
El model GeoDRM RM defineix el marc en què s'han d'implementar els procediments dels serveis web i els llenguatges de gestió de drets per a articular, gestionar i protegir els drets tant dels titulars de la propietat intel·lectual com dels usuaris. El model és abstracte sense implicar cap tipus particular d'acord o llicència, la qual cosa permet adaptar-lo a tot tipus de situacions, des d'una llicència oberta de contingut compartit fins a una llicència plenament comercial.
Nota
- Literalment, model de referència per a la gestió de drets digitals de continguts geoespacials.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Informació geogràfica
- ca geoespacial, adj
- es geoespacial
- en geospatial
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Informació geogràfica
Definició
Nota
- Equivalent en general al terme geogràfic -a, l'adjectiu geoespacial guanya adeptes pel fet de no tenir connotacions relatives a cap disciplina en particular i, en aquest sentit, presentar un caràcter més pluridisciplinari, com és l'àmbit científic, tecnològic i professional de la informació geogràfica. També, atesa l'extraordinària diversitat d'interessos de la geografia, resulta un terme més específic, ja que es refereix explícitament i exclusivament als aspectes espacials dels fenòmens geogràfics.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Òrbites
- ca geoestacionari -ària, adj
- es geoestacionario -ria
- en geostationary
Teledetecció > Òrbites
Definició
Vegeu òrbita geoestacionària.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Cartografia > Teledetecció
- ca geoestacionari -ària, adj
- es geoestacionario -ria
- fr géostationnaire
- it geostazionario
- en geostationary
- de geostationär
Cartografia > Teledetecció
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
- ca geoestadística, n f
- es geoestadística
- en geostatistics
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística
Definició
Nota
-
1. La geoestadística ha estat desenvolupada i utilitzada sobretot en geologia, particularment en l'exploració minera.
2. La geoestadística té nombroses aplicacions en moltes altres disciplines, com ara la hidrologia, l'oceanografia, la geoquímica i la geografia. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca GeoEye, n f
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
- El GeoEye-1, també denominat OrbView-5, a una altitud nominal de 684 km, va ser llançat el 6 de setembre de 2008. Travessa l'equador a les 10:30 i presenta capacitat d'apuntament (±45°), amb un temps de revisita d'uns 3 dies.
- Al febrer de 2013, després de la fusió de GeoEye i DigitalGlobe, el satèl·lit GeoEye-2 va ser reconvertit en el WorldView-4 i va ser llançat l'11 de novembre de 2016.
Principal sensor: GIS (GeoEye-1).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6